10 diciembre 2011

Com ens comenta David Jonassen, “Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa.” Aprenem de les experiències, principalment nostres però de les dels altres també. Dins les històries hi poden haver experiències que, d’una forma indirecta i especificant la primera frase de la introducció, ens donen una oportunitat per conèixer quelcom interessant, aprofitable, motivador, curiós... d’un/a altre/a professional. No es de costum expressar-nos mitjançant poemes, endevinalles, receptes, etc., però sí narrant, és a dir, explicant històries de fets que ens han passat, de situacions viscudes o de fenòmens diversos. Aquesta manera de comunicar-nos dóna una forma d’entendre’s entre les persones que analitzem aquestes narracions.

Un mitjà per analitzar-les s’anomena RBC (Raonament basat en casos). Aquest, és un mètode d’intel·ligència artificial que representa els coneixements de les persones; i segons el qual “les persones analitzen una situació nova intentant recuperar una situació ja experimentada i emmagatzemada, per intentar recuperar l’aprenentatge que en vam fer.” En conseqüència, els estudiants podem construir models a partir de les experiències d’altres persones. L'objectiu d'aquest treball és demostrar com els models d’històries o casos poden ser una excel·lent manera d’aprendre a partir de l’experiència dels altres.

En aquest treball hem pogut aprofundir en el modelatge d’històries a partir de l’accés a la base de dades Kite composada de casos sobre l’ús de les TIC en l’educació. Analitzant l’estructura dels casos, tant la seva presentació com les seves variables, buscant casos mitjançant diferents ítems (localització de l’escola, matèria, nivell escolar de l’alumnat, tecnologies usades, plantejament d’activitats, paraula clau – tema, ...), hem pogut analitzar de quina manera es potencia l’aprenentatge significatiu a partir de l’ús de les TIC en el procés d’ensenyament – aprenentatge de quelcom amb un objectiu i/o finalitat concret.

A més, la compartició dels nostres casos al Fòrum, fa que exemplifiquem nosaltres mateixos aquest intercanvi d’experiències incloses en les diferents històries pròpies o d’altres professionals i que se’ns obri un ventall d’oportunitats per a experimentar nosaltres en el nostre àmbit professional.

Cas Kite

He trobat un cas, concretament el 9023 – 1, que he buscat especificant la localització de l’escola, el nivell escolar dels alumnes, la tecnologia a la que podia optar a l’escola i la matèria principal que volia treballar, tot pensant en la meva escola i en els meus alumnes. Aquest cas, el qual tracta dels dinosaures, tema que fascina a l’alumnat, ha estat significatiu per a mi ja que, en primer lloc, puc comprovar com aquesta metodologia que usem és mundial, és a dir, aquesta base de dades pot ser internacional i de gran utilitat ja que et pot donar idees que, encara que tu tinguis al cap, no saps com concretar. També m’ha sorprès perquè no ha estat l’únic, sinó que m’ha sortit un gran ventall de casos per a analitzar, on trobar experiències composades d’unitats i activitats dirigides a alumnes com els que estan al meu càrrec i amb els recursos dels que disposo. Un altre dels fets que ha estat significatiu és que es parteix dels coneixements previs dels alumnes per a involucrar-los a través de la recerca a Internet d’informació i vídeos sobre els dinosaures (alimentació, tipus de dinosaures...) i la seva exposició en escrits, passats després a l’aplicació Power Point.

Aquest cas potencia l’aprenentatge significatiu perquè involucra tota la tipologia d’alumnat que té aquest professor a en el procés d’ensenyament – aprenentatge a través de les TIC. Tenint en compte que té diversos nivells d’aprenentatge i un alumne amb autisme, és comprensible que les TIC facilitin la crida de tots ells a partir dels vídeos o lectures fetes a Internet. A més, interactuar entre ells és un dels elements clau per a facilitar la inclusió de tots els alumnes.

Cas: “Treballem el reciclatge”

Com en el cas que em exposat anteriorment, el cas que ens ocupa ara involucra als estudiants a un descobriment guiat d’un procés com és el del reciclatge. Ells mateixos exposen els seus coneixements previs a partir de la recerca d’anuncis per Internet que ja els obre un món desconegut, els diaris digitals. A partir d’aquest fet, exposen a l’aula els anuncis trobat i estudiats que ja els dóna un camí a seguir per a descobrir com es recicla el material que anem a llençar. És amb les TIC (els jocs en la xarxa, la recerca de les respostes a una gimcana de preguntes, l’exposició del seu treball al blog de l’escola) on ells/es es desenvolupen i creixen en coneixement connectant i reestructurant els coneixements previs amb els nous coneixements. Aquesta activitat comença i acaba amb l’ús i la implicació de cada membre amb les TIC i la resolució d’un procés d’ensenyament - aprenentatge sobre el reciclatge entre ells i amb ells mateixos.

RESUM DEL CAS Aquest és un projecte en el qual els alumnes han de descobrir el camí per a l’aprenentatge de com reciclar. S’anomena “Treballem el reciclatge”. És un projecte totalment integrat que inclou les àrees de Llengua i Literatura Catalana, Medi Natural, social i cultural, i Educació Artística. Els estudiants aprenen com es porta a terme el reciclatge a partir d’activitats on ells són els protagonistes i han de desvetllar el seu propi aprenentatge.
Índex	Contingut
*Context general*
Experiència en l’ensenyament	24 anys
Experiència en la tecnologia educativa/nivell d’habilitat	Autoaprenentatge, cursos realitzats sobre Pissarres Digitals. Ús consistent a casa i a l’aula.
Tipus d’escola	Escola pública d’educació infantil i primària, d’una o dues línies, segons nivell.
Localització del centre	Barri de la perifèria de Tarragona.
Connectivitat	Internet d’alta velocitat connectat via cablejat.
Localització dels recursos tecnològics	Una càmera digital per cada cicle, aula d’informàtica, pissarra digital (cicle mitjà: 3r, 4rtA i 4rtB i cicle superior: 6èA), diversos ordinadors a l’Aula d’Acollida i la Biblioteca, a més dels despatxos dels càrrecs directius.
Situació sòcio -econòmica dels estudiants	Baixa.
*Context de la història*
Nivell dels alumnes	Quart de Primària.
Matèria/Unitats	Llengua Catalana i Literatura, Medi Natural, social i cultural, Educació Artística (plàstica).
*Objectiu de la història*
Activitats planificades a la sessió o unitat	Buscar anuncis digitalment, exposar oralment els anuncis a l’aula, realitzar jocs digitals, resoldre les preguntes d’una gimcana fent ús de l’ordinador i el internet, construir estructures amb material reciclable, publicar l’activitat al blog de l’escola.
Nivell dels resultats de l’aprenentatge buscat	S’espera que els alumnes: recerquin en la xarxa i comprenguin anuncis i informació relacionats amb el reciclatge, sàpiguen exposar-los oralment als altres companys/es, saber obrir aplicacions i saber desenvolupar-se en elles, desenvolupin la seva creativitat a partir de la construcció d’estructures amb material reciclable.
Tipus d’activitat	Recerca digital d’informació que permet la innovació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i la motivació del mateix. Jocs que permeten consolidar els nous conceptes. Usar l’ordinador i les seves eines amb responsabilitat.
*Activitats de la història*
Tecnologies usades en la unitat o sessió	Ordinadors connectats a Internet. Diferents pàgines web relacionades amb el reciclatge. Ús de la càmera digital.
Motius per usar la tecnologia	Motivar a l’alumnat. Abastir als estudiants d’oportunitats que fora de l’escola, la majoria, no tindran. Aprendre a cercar informació i escollir l’adequada per l’activitat. Descobrir informació amb una finalitat immediata. Usar-la amb la finalitat de captar moments i poder-los compartir i recuperar.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Busca a la xarxa, lectura i comprensió d’anuncis. Exposició oral d’anuncis a l’aula. Realitzar jocs d’associació, classificació, discriminació de materials reciclables. Busca d’informació a la xarxa per resoldre preguntes sobre el reciclatge. Construcció d’estructures amb material fungible i material reciclable. Exposició i fotografia de les estructures. Publicació de totes les activitats i fotografies al blog de l’escola.
Dificultats que van sorgir durant l’activitat	A vegades seria necessari la participació d’un altre mestre per tal de controlar la recerca d’informació a la xarxa per tal de visualitzar la responsabilitat de l’alumnat. Manca de temps per al a realització de les estructures.
Ajudes/Col·laboració emprada	Ús de les sessions de plàstica i ajuda del mestre/a de l’assignatura per tal d’assolir l’objectiu.
Rol del professor/a	Guia l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Proporciona ajuda i suport quan els alumnes ho requereixen. Dirigeix les activitats en tots els espais.
Rol del l’alumne/a	Busca, descobreix, prova, avança autònomament en el seu procés d’aprenentatge. Gaudeix, es motiva i col·labora en l’aprenentatge dels companys. És actiu i protagonista de la seva evolució.
*Resultats*
Observacions	Alumnes motivats, ha incrementat l’habilitat en la recerca, lectura i comprensió d’informació, bona exposició oral de la informació,
Avaluació de l’aprenentatge	A través de l’observació directa del mestre i la recollida d’informació en graelles d’observació. Valoració de la implicació, participació i motivació de l’alumnat. Avaluació de l’habilitat en la recerca d’informació i el seu ús.
Lliçó apresa	Els alumnes avancen en l’ús de les TIC i, a més, en el seu procés l’aprenentatge. L’exposició dels anuncis van iniciar un descobriment de nous conceptes i va fer que els alumnes prenguessin confiança en ells mateixos a l’hora de parlar en públic. Els jocs van fer consolidar els nous aprenentatges sobre el reciclatge, al igual que la gimcana de preguntes on s’havien de trobar les respostes a la xarxa. La construcció d’estructures va fer créixer l’autoestima de l’alumnat i la seva creativitat. L’exposició del projecte al blog va donar-lo a conèixer als pares i mares.

Història completa (entrevista)

Entrevistadora: Quan temps fa que treballes en l’ensenyament?

Entrevistada: Vaig sortir de la facultat al 82... he cobrat el tercer, no, quart sexenni, per tant, 24 anys. Uff!

Entrevistadora: I en quin tipus de centre desenvolupes i has desenvolupat la teva activitat docent?

Sempre a Primària i en escoles públiques.

Entrevistadora: Els alumnes que hi assisteixen, quin nivell sòcio – econòmic tenen?

Entrevistada: Ja ho veus. Baix, aquí n’hi ha molts que viuen i són pobres.

Entrevistadora: Sé que fas un gran ús de les TIC a l’aula i que com a coordinadora també en deus tenir gran habilitat. M’agradaria que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha resultat un èxit.

Entrevistada: “Bueno”, n’hi ha moltes d’activitats. Una d’elles és quan vam estudiar la Llum i la refracció i reflexió. Primer vam utilitzar la pissarra digital on vam veure vídeos del “Youtube” on mostraven experiments del “Món del Beakman” a l’aula, que després vam portar a terme nosaltres. Ah! I també del color blanc. Però una molt “xula” va ser la del treball de reciclatge quan ens van donar les bosses de colors l’Ajuntament. Ho vam aprofitar per treballar-ho. I primer van haver de buscar anuncis i els penjàvem i exposàvem a classe... n’hi havia uns de “xulíssims”!

Entrevistadora: Però els van buscar als diaris portats de casa?

Entrevistada: No, no, d’internet, els vam anar a buscar per internet. I després també a l’aula d’informàtica vam fer uns jocs on ells havien de classificar brossa, havien de discriminar la que es podia reciclar o no... recordo que una de les pàgines era de les Tres Bessones, les altres no ho sé ara, però aquesta sí. Després vam fer una gimcana. Ells tenien preguntes i jo els hi vaig facilitar una pàgina web per a cada una i allí trobar la resposta, però clar, havien de llegir, primer posar la pàgina, i tal, i trobar la resposta. Ah! I amb material, aquest de “desecho”, van haver de construir una estructura, el que volguessin, sense cap guia ni res, però van quedar molt bé, els va agradar, i les vam exposar al passadís, les vam penjar, les vam posar per taules, sí, sí, tot el passadís. Vam fer fotos i les vam penjar al blog de l’escola. Va ser guapa aquesta activitat.

Entrevistadora: Quin tipus de connexió hi ha a l’escola?

Entrevistada: Ara hi ha Internet, però no tenim “wifi” sinó que tot va per cable, per això van trigar tant a posar-ho a l’aula, perquè amb les obres...

Entrevistadora: I recursos? Hi ha aquesta pissarra digital a la teva aula...

Entrevistada: Sí, després també n’hi ha al tercer i a l’altre quart i a una aula de sisè. Esperem que al final de curs n’instal·lin almenys una per cicle, l’espai hi és i està preparat... També tenim l’aula d’informàtica amb 14 ordinadors, a la Biblioteca la seva dotació i els de l’Aula d’Acollida.

Entrevistadora: Què treballes amb les TIC?

Entrevistada: Tot el què puc, inclús com a pissarra normal d’escriure, a l’aula.

Entrevistadora: Quantes sessions o unitats vas estar per a treballar aquest projecte?

Entrevistada: Doncs 4 o 5, sí, vam estar perquè no ho havien treballat mai...

Entrevistadora: Si el grup d’alumnes té unes mancances sòcio – econòmiques – culturals, creus que cal incidir més en la utilització de la tecnologia a l’escola?

Entrevistada: Sí, normalment en una zona així, l’escola i els mitjans que troben en ella no els poden tenir a l’abast fora d’aquí. Fins i tot n’hi hauria d’haver més, ja que hi ha moltes escoles concertades i privades que tenen unes escoles “xulíssimes” i hi ha de tot. Osti, abans de fer les obres teníem una escola molt pobre i aquí ja hi ha nens que viuen gairebé en pobresa, doncs, els hi fa falta més que a un altre que arribarà a casa i podrà fer ús d’un ordinador...

Entrevistadora: Quins avantatges creus que pot tenir l’ús de les TIC en el procés de lecto-escriptura?
Entrevistada: Ensenyen el mateix, els hi crida més l’atenció, els motiva. L’ordinador fa que el nen quan està treballant l’entorn no compta, està concentrat en allò, abocat, i les distraccions que pugui tenir fent el mateix en una classe magistral no les té. A més pots accedir a recursos que d’altra manera no pots: tipus de lletres, pronuncia bona, poden ser autosuficients, ser independents, autònoms en el seu procés d’aprenentatge, no cal que la mestra estigui allí sobre sempre, ells són capaços de fer-ho sols, i, això, és important.

Entrevistadora: Podríem dir que l’ús de les TIC afavoreix a l’aprenentatge significatiu?

Entrevistada: Sí, és molt més motivador, els engresca més en la tasca.

Entrevistadora: I col·laboratiu?

Entrevistada: Depèn, aquí penso que fallen més les TIC, perquè és una manera de treballar més individual. Pot ser col·lectiu però no col·laboratiu. Sembla que estem arribant a una societat on l’ús de les TIC ens fa ser individualistes i, l’altre dia ho pensava, ara estem ensenyant el seu ús però després haurem d’ensenyar fins on arribar, sembla que els recursos no existeixin fora de l’internet, fora d’això, després haurem d’ensenyar a que sí i com equilibrar-ho. No juguen els sentiments, estem arribant a una societat individualista, i haurem d’aprendre, després d’ensenyar a utilitzar-les, quin ús n’hem de fer.

Entrevistadora: Quina és la teva feina en aquestes sessions?

Entrevistada: Sóc guia, els ajudo, dono direcció, però sóc guia.

Entrevistadora: I els alumnes?

Entrevistada: Depèn de l’activitat, a vegades són receptors i altres protagonistes o la combinació dels dos.

Entrevistadora: Fas algun tipus d’avaluació amb els alumnes?

Entrevistada: A classe no, quan utilitzem la pissarra no. Avaluo si ha anat bé per arribar als objectius que jo volia, si m’ha servit. Dins l’aula d’informàtica sí, en l’ús de les aplicacions, com el “Word” o amb l’internet, i l’ús de l’ordinador.

Entrevistadora: Moltes gràcies Tere!

Entrevistada: De res dona, i si necessites res més m’ho dius!

Entrevista feta a Teresa Brunet, mestra de l’escola Riu Clar de Tarragona i tutora de 4rt A el dia 15 de novembre de 2011.

De quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu?

Fent referència als casos dels companys, en primer lloc s’ha de dir que hem exemplificat i compartit al fòrum la nostra pròpia experiència i la d’altres companys/es modelant històries nostres o d’ells/es. Hem creat una base de dades Kite dins l’assignatura que ha fet que podem contribuir amb el nostre granet a l’aprenentatge significatiu.

Un dels casos més significatius per a mi ha sigut el de la Iolanda Bertomeu i la Mara Soler. En primer lloc m’ha sorprès la presentació del cas, atractiva i motivadora. El vídeo de l’entrevista, veure-ho, fa que potser hagi sigut més significatiu per a mi. En aquest cas la incidència de la tecnologia és molt gran ja que es tracta d’una obertura d’una sala on podem trobar només recursos tecnològics que han d’arribar a ajudar en el procés d’ensenyament – aprenentatge a infants i joves amb dificultats d’aprenentatge i dificultats físiques. Aquests infants i joves realitzen un aprenentatge per descobriment reestructurant els coneixements previs que tenen sobre l’objectiu de l’activitat. Mitjançant activitats que incrementen progressivament la seva dificultat realitzen un aprenentatge significatiu en quan al canvi conceptual que viuen. Però, a més, aquest canvi el viuen a partir d’una recursos tecnològics que s’adapten totalment a les seves necessitats i la finalitat dels quals és arribar amb més profunditat a un desenvolupament de la persona amb dificultats físiques o d’aprenentatge. Tal i com diuen les companyes “el desenvolupament del seu potencial” és l’objectiu principal de les TIC i les TAC d’aquest cas.

Conclusions

En aquesta miniactivitat he pogut comprovar com les històries i les experiències que estan incloses en elles poden ser de gran utilitat i aportar-me un aprenentatge significatiu que, a la vegada, si les poso en pràctica aportaran un aprenentatge significatiu a un tercer, i tot de manera indirecta. Les TIC ens ajuden en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels nostres alumnes, ens aporten recursos que fan l’accessibilitat al coneixement per vies significatives que ajuden a reestructurar o a descobrir nous aprenentatges. La seva finalitat és donar suport a un procés complex que mitjançant altres instruments, sovint, no respon a les expectatives o als objectius que realment teníem en ment. També és possible que ens obrin un ventall d’objectius als quals no ens imaginàvem que poguéssim arribar.

Les TIC també són facilitadores de motivació, interès, curiositat... que fa que els infants i joves que fan ús d’elles arribin de manera significativa al coneixement sobretot perquè ens dóna la possibilitat d’aplicar una metodologia d’aprenentatge per descobriment on el propi estudiant es planteja els seus coneixements previs i, de manera guiada o no, avança en el seu procés d’aprenentatge a través de l’ús de les TIC.

És de destacar l’oportunitat que m’ha donat la realització d’aquesta miniactivitat a l’hora de descobrir la base de dades Kite, l’oportunitat de realitzar un cas per mi mateixa amb la mateixa finalitat i la seva compartició al fòrum, el ventall de casos compartits pels meus companys i companyes que m’han ajudat i em poden ajudar en un futur a arribar a canvis de models conceptuals a partir d’experiències que et toquen indirectament i que pots usar en el teu àmbit professional.

Bibliografia i webgrafia

Jonassen, D., (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

Material en Web, Mòdul 2: Les TIC i la construcció del coneixement, casos 2, 3, 4.

Repositori o base de dades: KITE: http://kite.missouri.edu Cas 9023 – 1.

Document d’autoavaluació enviat al Tauler de l’assignatura NTICEDU.

Carpeta de l’assignatura NTICEDU “Debat Casos_2_1 Modelant històries”: Cas de Iolanda Bertomeu i Mara Soler.

02 diciembre 2011

Miniactivitat 2.3 Proposta d'activitat pendent de valorar

Disseny de l'activitat

a) Títol de l'activitat	El Paint és un dels programes favorits, podem fer una postal de Nadal divertida amb l’ordinador?
b.1) Agents personals b.2 ) La tecnologia mediadora	Els aprenents que participen en l’activitat són alumnes de la classe de primer de primària d’una escola d’un barri de Tarragona. L'activitat sorgeix dels seus propis interessos després d'haver treballat el traç en el programa PAINT. La mediadora en aquesta activitat serà la mestra d'informàtica,la Marina. La persona que habitualment ensenya informàtica a aquests nens i nenes. Tecnologia mediadora: ordinador amb connexió a internet i l’aplicació Paint de l’apartat Accessoris de Windows.
c.1) Problema de partença c.2) Tipus de problema segons Jonassen	El domini que tenen de l’ús de les TIC és limitat, igual que en l’ús de l’aplicació Paint, principalment perquè no l’han utilitzat mai per falta de recursos o de coneixença. Ens trobem davant un problema ben estructurat, ja que requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles. Podríem dir que no és un problema molt complex, ja que implica només un conjunt restringit de factors, de baixa complexitat. En quan l’especificitat del camp hem de dir que les activitats seran seqüenciades, es treballaran dins el context de l’aula d’informàtica i l’aula ordinària. S’haurà d’iniciar el procés descobrint les eines necessàries per a integrar-les afavorint seguretat en el seu coneixement experimental i integrant els objectius que pretenem a partir d’uns continguts a treballar i uns criteris a tenir en compte, per tal d’afavorir l’avanç en la competència digital i tractament de la informació. Ens trobem davant d’un problema poc abstracte. En el nostre cas es tractaria, si l’haguéssim de classificar segons la tipologia de problemes presentada per Jonassen, es situaria en un problema que usa regles.
d) Com es planteja el problema?	El problema el planteja la mediadora ja que des de principi de curs s’estan iniciant en diferents aplicacions però cap d’elles l’han usat per a solucionar una activitat – problema pròpia d’ells, és a dir, no han vist una aplicació real del per què poden aprofitar l’ús de les TIC de forma material i real a la seva vida quotidiana. Però ells es veuen limitats pels seus desconeixements, a causa de no haver utilitzat mai el programa, a més de les numerades dificultats que se'ls presenta al posar-se davant la pantalla. Partim del problema plantejat per la mediadora “Hem de fer una postal per Nadal, per a felicitar el Nadal a la família i les festes... però la podem fer amb cartolina, dibuixant, retallant i pintant o no sé...” Al ser alumnes de primer, se’ls planteja el problema a l’hora d’informàtica o poc abans ja que ells/es facin el descobriment guiat d’usar l’ordinador i el programa corresponent. La mediadora sap que no tots disposen d’aquests recursos a casa i, per tant, no associen el treball de l’aula amb l’ordinador. Però aquesta necessitat de ser competents en aquest àmbit i la motivació d’anar a l’aula i treballar ja que no disposen d’aquests a casa fa que s’engresquin quan un nen crida “A l’ordinador! La dibuixem i la pintem i la traiem per la impressora!”.
e) Context	És una escola publica situada en un barri de la ciutat. Amb alumnes de classe mitja-baixa. L'activitat es durà a terme a l'aula d'informàtica que està dotada per 12 ordinadors tots ells connectats a internet i amb opció a treball intranet. El cos de mestres està format per docents generalment de zones properes, però també hi ha tres o quatre professors que venen de més lluny.
f) Característiques dels aprenents	Els aprenents formen part d’una aula de 17 nens/es de primer de primària (5 i 6/7 anys, ja que encara ningú ha pogut fer 7). És un grup desdoblat ja que amb l’altre primer arribarien a 35 alumnes. Sovint falta algun alumne/a fet que afavoreix al treball a l’aula d’informàtica en quan a la compartició d’ordinadors. Tot i així poden realitzar un bon treball, còmode, directe i autònom a una atenció bastant individualitzada. En referència al grup, el seu nivell d’aprenentatge és heterogeni. És un grup que no està del tot cohesionat sobretot entre les nenes. És participatiu, treballador i molt col·laboratiu. Destacant algunes de les característiques psicoevolutives podem dir: avança la capacitat de raonament, es comprenen les relació causa-efecte, s’estableixen hipòtesis explicatives, avança en l’objectivitat de la captació de la realitat, interpreta els estats emocionals i les necessitats afectives, necessita de la confiança i el reconeixement dels adults, els vincles d’amistat són més estables, les activitats i jocs en grup són valorades i hi ha normes d’organització i participació, hi ha una intensa expansió motriu i una activitat desbordant, un moviment continu, controlat, diferenciat i orientat, progressa la coordinació i les capacitats físiques. A més el nivell de comprensió i expressió oral augmenta, el lèxic es fa més ric i les estructures lingüístiques més complexes, hi ha un avenç considerable en la comprensió i expressió escrita i en el reconeixement de les propietats de diferents discursos textuals.
g.1) Objectius generals d’etapa (capacitats relacionades amb el problema) g.2) Objectius del Cicle Inicial (lletres entre parèntesis indiquen l’objectiu d’educació primària al que es refereix) g.3) Competències bàsiques (específiques del problema) g.4) Objectius terminals	b) Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana (...) i desenvolupar hàbits de lectura. h) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals. i) Iniciar-se en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació, seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació. 2. Desenvolupar la capacitat de tenir iniciatives personals i en grup. (b) 3. Col·laborar en la planificació i en la realització d’activitats en grup acceptant les normes establertes. (b) 7. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana, i si s’escau en aranesa, com a llengua d’ús habitual en la comunicació i en l’adquisició d’aprenentatges. (e) 14. Utilitzar diferents mitjans d’expressió per a comunicar i expressar senzills missatges i sentiments. (h) 15. Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per a rebre i transmetre informació. (i) Competències comunicatives: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació. Competència artística i cultural: El conjunt de destreses es refereix a l’ús d’aquells recursos de l’expressió i representació que faciliten la realització de les creacions individuals i socials i, a una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals. Competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital: Implica anar desenvolupant metodologies de treball que potenciïn esdevenir una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports. Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en situacions i entorns. Competència d’aprendre a aprendre: Suposa l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, físiques, i emocionals), del procés i les estratègies necessàries per a desenvolupar-les, i, disposar d’un sentiment de competència personals a partir de les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d’aprendre. Competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal: Suposa poder transformar les idees en accions, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius. Requereix reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. Han de desenvolupar actituds de confiança, empatia, esperit de superació, habilitats per al diàleg... Saber encendre/apagar l’ordinador. Identificar la icona de l’aplicació Paint dins l’Escriptori i saber-la obrir i tancar. Adquirir un domini bàsic de l’aplicació Paint per a la creació de dibuixos (elements nadalencs) a partir de línies i formes geomètriques i crear alguna paraula amb les mateixes. Saber pintar el dibuix realitzat amb les eines i colors propis de l’aplicació. Utilitzar, entre d'altres eines, la mediació de les TIC i així aconseguir un aprenentatge significatiu. Augmentar l’autoestima dels nens i nenes fomentant una autoimatge positiva i la motivació per aprendre. Fomentar l’aprendre a aprendre. Gaudir de i en l’aprenentatge.
h) Continguts	Activació dels coneixements previs identificant de la festivitat del Nadal i els elements que la composen. Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i del programari. Utilització del teclat, del ratolí i iniciació al programari bàsic de disseny de dibuixos. Creació i decoració d’un dibuix específic del Nadal i les seves festes. Manifestació de les preferències, vivències i opinions pròpies. Motivació per a l’aprenentatge de la lectoescriptura en l'ordinador. Progrés en la pròpia autonomia. Treball cooperatiu i col·laboratiu encara que es faci individualment. Interès per la utilització de l’aplicació Paint. Perdre la por a provar i descobrir noves eines amb el programa. Valorar les possibilitats que el programa ofereix per a la confecció de tot tipus de treballs. Mostrar interès i curiositat durant les activitats i enfront les tecnologies utilitzades. Participar activament durant tot el procés d’E/A. Valorar el fet de treballar en petit grup.
i) Seqüència de les activitats	Les següents activitats es realitzaran durant la setmana del 12 al 16 de desembre. Dedicarem diferents sessions a les diferents activitats. Les activitats seran les següents: 1a SESSIÓ Primera activitat: Recopilar verbalment tot allò que sabem del Nadal i les seves festes. Pensarem quines activitats fem a l’escola per a felicitar les festes a la família. Decidirem com podem realitzar una postal de Nadal diferent del que hem fet fins ara. Segona activitat: Fer com una avaluació inicial per veure quin coneixement tenen sobre el Paint i si saben per exemple fer figures geomètriques amb les línies i amb les pròpies del programa. Realitzar diferents dibuixos i intentar pintar-los correctament sense que surti el color per les línies obertes. 2a SESSIÓ Tercera activitat: Entrar al Paint des de l’Escriptori i iniciar la postal, pensant i decidint la disposició i els dibuixos que la compondran. Decidint i escrivint, seguidament, les paraules de felicitació. Saber tancar l’aplicació havent guardat el document prèviament per la mediadora. Quarta activitat: Obrir l’aplicació, buscar el document (mediadora), imprimir-lo (de forma guiada ho faran els alumnes). Pintar-ho i decorar-ho a l’aula ordinària (tenint en compte que ho imprimim sense color). 3a SESSIÓ Cinquena activitat: Repassar les faltes d'ortografia. Mirar d’afegir quelcom més que ens agradi. Fer l’exposició al passadís abans de prendre-la uns dies més tard. Tots aquells nens/es que necessitin ajuda els seus companys els hi ajudaran fent un treball cooperatiu, perquè en aquests casos com en molts d'altres el què no sap un o pot saber un altre i al revés.
j) Fonamentació psicopedagògica	Amb aquesta activitat es promourà un aprenentatge significatiu en l’alumnat. Partim d’un problema del què en són conscients, i comptem, a més, amb la seva motivació per a solucionar-lo, doncs saben les limitacions que els hi suposa i les conseqüències que tot això comporta en els seus estudis. Per tant seguint un model constructivista a partir d’un problema específic i es procura un model d’ensenyament – aprenentatge que els motivi. L’activitat plantejada se centra en l’ús de les Noves Tecnologies a través d’un programa específic; per tant, seran les TIC qui seran mediadores en aquest aprenentatge significatiu que perseguim amb l’activitat proposada. La situació de partença plantejada entra dins els paràmetres que defineix Jonassen quan parla de problemes. En resum, l’activitat s’emmarca en la concepció constructivista i es recolza en aquests fonaments: - “L’aprenent, a partir dels seus coneixements, pot accedir a nous estadis de competència a partir de l’activitat mental constructiva que pot desenvolupar a partir dels ajuts facilitats” (Vigotsky 1979). - Solucionar problemes requereix una representació mental del problema i la manipulació activa de l’espai del mateix. (Jonassen , TIC i aprenentatge significatiu). - “L’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals , és a dir usar l’ordinador per a construir models que s’han estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models”. (Jonassen, TIC i aprenentatge significatiu).
k) Criteris d’avaluació	Es farà una avaluació continuada durant tot el procés. Es valorarà el nivell d’assoliment dels objectius específics. Avaluació inicial: quines opcions té el programa Paint, avaluar els seus coneixements previs a partir del que són capaços de fer tots sols. Avaluació formativa: serà mitjançant la observació directa de la mediadora, veient què dibuixen i com ho dibuixen. Avaluació sumativa: mitjançant el desenvolupament de la última activitat imprimir el document veurem si en el document aplicant tot allò que se'ls ha ensenyat. Tot allò que fa referència a l’ús de les TIC caldrà observar-ho durant el desenvolupament de les sessions, tenint-ho en consideració per valorar si cal fer un canvi en el procés o si tot va bé. També hem de tenir en compte que la mediadora també s’avaluarà a ella mateixa, valorant quina ha estat la seva intervenció, fins a quin punt l’han necessitat els infants o si han treballat autònomament, etc.

El forat de les NTICEDU

Páginas

17 diciembre 2011

Mapa conceptual

Miniactivitat 2.3 Mostra documental